MAMA, QUIERO SER ARTISTA!

Bé, per aquells que m’heu demanat que us expliqui la meva vida aquí, ja que ens veiem de uvas a peras...

Ma mare no sabia què havia fet diferent si tenint dues filles la petita fos incapaç de pentinar-se i maquillar-se, excepte en esdeveniments especials com ara batejos, comunions i bodes.

Amb el temps em va deixar per impossible i només en situacions extremes em deia que em pentinés i m'arreglés una mica... Havia aprés a mirar-me més enllà del cabell esvatolat, internament en diuen, no?, però encara m'elogia quan vaig a la perruqueria.

és enllà de l'aspecte, mentres altres nenes tenien desenvolupada la vena artística i un marcat afany de protagonisme davant les masses; com ara obres teatrals o balls gimnàstics, encara no havia sentit l'impuls cabaretero i no havia mai els meus pinitos a part de les obligades repesentacions de fi de curs...

Però una cosa sí que la tenia clara, d'haver de fer el ridícul, almenys de prota i no de segundona.

Però com que tot arriba tard o d'hora, doncs farà unes tres setmanes caminava acceleradament cap al metro de Can Vidalet camí al curro. Mig sobada i sense pentinar, l'excusa era que feia tard, els mossos em van aturar, retenir, i tractar de bon inici com si fos la presumpta delinqüent que se suposava que buscaven. 

Em van dir que m’assemblava a la de la foto; però jo ja havia tafanejat la foto de la kynky i no hi estava gens d'acord.  Per una vegada que em diuen que m’assemblo a algú... Com que efectivament ara ja havia fet al curro, els hi vaig demanar el justificant i em van dir que el paper que estaven omplint em serviria de justificant i que l'havia de signar conforme havia estat allà. Un cop signat em van dir que estava obligada a presentar-me al jutjat. 

A la fi, ja podia marxar però el dia 18 de gener havia de comparèixer a una roda de reconeixement. !!!!

Em vaig negar, però ni cas, em requeria la jutjesa. I em van titllar d'insolidària. Llavors els hi vaig demanar si em pagaven el mitjà de transport fins a Esplugues i em van dir que per currar bé que me'l pagava jo!!!

Encara amb la taquicàrdia de no saber si pretenien acusar-me o què,  per fi em van aclarir que no passava res, no estava acusada i que seria figurant.  És la primera vegada que m'alegro de ser la segundona.

Bé, i si m'assenyalaven a mi??? Espantada vaig trucar a l'únic mosso que conec i amb el que, tot i les nostres trifurques, encara em parlo. Em va explicar que no estava obligada a fer de figurant, però que un cop signat el paper m'hi havia de presentar al jutjat.

A continuació la ira...  A veure si aprenc, sempre tan inocent...

Almenys li he tret suc a aquesta història en tots els esdeveniments socials d’aquestes festes.

Doncs res, avui he asistit al début com a figurant:

Després de menjar-me la punyetera cua de cotxes, doncs des de casa meva fins a Esplugues no hi ha connexió directa sense trepitjar BCN Sants i un parell o 3 més de combinacions, he arribat al Jutjat d’Instrucció nº 2 per formar part d’una Roda de Reconeixement. Però al final s’ha cancel.lat per què hi hagut un parell de clons que tenien molt de curro i han preferit pagar els 200€ de multa a perdre tot el matí. A sobre, gairebé em multen per què se'm passava el temps de zona blava i el cotxe gairebé hi era a l'altra punta de la ciutat, i després menjat la resta del dia el cotxe a Barna. GRRRR....

La sinceritat per davant de tot: El que més m'ha tocat l'orgull avui com a reputada fisonomista com en faig gal·la és què al jutjat m'he adonat que sí, potser sí que era la més semblant...