8/2/11

AND SO IT IS

Sé que hi ha uns pocs dels que hi arribeu en aquest blog que sou fidels i torneu per a llegir-me.
Tornaré aviat...


Somiava amb ser anxeneta.
Somio amb que Girona em retorni les meves esperances.
Potser no ho entendreu però fins a la cosa més insignificant com el meu melic cobra sentit aquí.

2 comentaris:

  1. Ehh!! Muchas gracias por los ánimos!! si lo cuento no os lo creeréis... pero prometo que aunque duro no hay día que consiga olvidar la escalada. Aunque a veces una debe aprender a esperar para que lleguen tiempos mejores, o simplemente tiempos.... Pensé que duraría poco, pero me equivoqué... aunque no será eterno!!! y gracias a vosotros se leva mucho mejor! te sigo por aquí!

    ResponElimina

Últims comentaris

Potser no els veiem però estan entre nosaltres

VIDEOS

Minut 3:11