16/12/09

ETXAURI Y PUNTO


ETXAURI! Primer Tiento!!!!
M'esperava molt... no m'ha defraudat gens!
*******
En su momento se creyó que la primera ascensión a la parte más alta de Etxauri -la cumbre del Cantero- la realizaron en 1902 tres jóvenes de Etxauri y Ciriza. Éstos, motivados por descubrir qué había en la cima, ascendieron a la cúspide colocando unos troncos en la horquilla que forma la peña del Cantero con la vecina peña de San Kiriko. Sin embargo, al llegar encontraron una cruz que databa del año 1728, con lo que alguien se les había adelantado... Ja Ja Ja 

Etxauri es la gran meca de la escalada en Navarra. Un paraíso de roca caliza con cerca de un millar de vías de diversos grados -desde 4c a 9a-, a apenas 10 minutos de Pamplona. La escuela se divide en unos 20 sectores ubicados a lo largo de la Sierra de Sarbil, con orientación sur y con vías de gran calidad. El más conocido de estos sectores es Kale Borroka , una zona situada en el extremo oeste de la escuela.


Otro de los factores que hacen de Etxauri una escuela destacada es el material con el que están equipadas las vías. Especialmente las líneas que se han equipado en los últimos años, han sido provistas de un material de una calidad extraordinaria (inoxidable, anclaje químico, descuelgues con doble mosquetón...).


En lo que al estilo se refiere, Etxauri pasa por ser una escuela que, en líneas generales y dependiendo por supuesto de la vía, exige una técnica bastante depurada. El canto suele ser menor y sus agarres requieren más técnica, sobre todo de pies. El desplome es menor que en escuelas como Baltzola o Aizpun y, aunque hace falta una buena dosis de fuerza, este factor no es tan importante como en otras escuelas.


A pesar de que en Etxauri se escala durante todo el año, los días soleados de invierno son los más apropiados. De todas formas, debido a su orientación -hay quien habla de un "microclima" de Etxauri- la escalada en esta escuela se puede desarrollar en muy diferentes condiciones.


A éste artículo debo añadir que la escuela está ciertamente cerca de Pamplona, algunas vías (al menos fáciles del sector al que fuimos) tienen los cantos bastantes sobados. Los oriundos ya me habían comentado que la climatología suele ser mejor en Etxauri, aunque atreverse a escalar con días como el pasado domingo son palabras mayores. Aún así,  había alguno escalando y para eso hay que tener c*******... La escuela y el sector me parecieron realmente buenos; y las vías, aunque bien aseguradas, tenían equipamientos con alejes superiores a los que suelo estar acostumbrada.
***********
Avui no hi ha cap relat creatiu, només un resum dels meus que ni de lluny donarà un besllum de lo bé que m'ho he passat aquests dies:

Divendres anem el Ranchover, la Vanessita i jo cap a Iruña. Ens menjem la boira tot el camí ja des d'Igualada. Una tortura amb els enlluernaments i intentar intuir les corbes. Arribem a l'hora de sopar a casa la Tati. Petar la xerradeta i poc més.

El dissabte ens llevem amb la calma, que puji la temperatura, i veiem que fa sol i tot. Anem a la llibreria a recollir la guia i cap a Etxauri a on hem quedat amb el Xavi a un dels dos bars del poble. La Vanessita demana un bikini... jajaja...la mirada de la dona va fer que acabéssim re-esmorzant entrepà de chistorra... tremenda!

Arribem al sector fàcilment amb una aproximació curta i sense pèrdua. Hem agafat un sector orientat al sud, de vies fàcils, el Torreón. Allà escalem unes vies en teoria facilones, però que en cap cas ens donen treva.


Hem provat un "6a+" ZURRASPA (amb els meus respectes, la penya està molt forta), que d'altra banda m'ha semblat molt guapo. He demanat consell a la Vanessita i m'ha dit: Tu veuràs... Em pregunto si haurà estat cap premonició, per què m'he penjat reiteradament. També és cert que els locals l'han ignorat i han dit que hi havia algun pasillo per la placa. He suat la gota gorda, per què a més la resta era mantinguda i un pèl cabrona, i la Vanessita m'ha cantat allò de "Manolete! Pa qué...", en fi... Arribem a la conclusió que falta escalar més per veure si l'escola, el sector, o les vies apreten més del compte, sobretot aquesta. Qualsevol excusa és bona per tornar.

Al vespre de pinxos pel casc antic. Rasca insuportable. Mal de cap del fred. Em ploren els ulls. Predicció meteorològica del genoll de la Vanessita.

Aquí el Xavi a Epidermis de Venus, 5c+. Vanessita, treu el cap, plis....


De nou a casa la Tati i interacció de la Vanessita i el Xavi amb l'enano, qui gairebé aconsegueix que la EESSSA canti. Hem comprovat que a la meva família hi ha algú més que ha sortit adicte a la xocolata, cabaretero i trasnuitador. Joer, com s'assembla a la tieta...

El diumenge turisme per què fa una rasca impressionant. Amenaça nevada, doncs la cota són 200 m!


Fem fotos a Etxauri (cartell) i a les parets. A les fotos es pot veure la proximitat entre Pamplona i Etxauri. Més encara quan la Tati viu a Barañain, població-barriada als afores de la ciutat.


Després ens dirigim cap a Estella - San Fausto. De camí... Bé, estàvem contents...

Felicidad®, Arizala

Arribem a San Fausto i no ens acaba de fer el pes, fa sol i és escalable, tot i que és sector d'estiu. Però és massa tard i anem a dinar amb la Tati.

Annie i Pomaz
(de la resta no m'enrecordo del nom. Ajudeu-me please!)

De tornada, el ranchover ha desafiat el mal temps i ha fet prou bo. De camí hem vist una de les fotos més impressionants del Riglos, il•luminada pel sol vermellós abans de pondre's, cosa que a l'anada ni s'intuïa... Ohhh, no hi ha fotos.
*********
I ara el recull de fotos creatives de la Vanessa, que estava que se sortia, jeje....





15/12/09

PIROPOS

Ayer fui al médico y he zanjado el tema. Espero haber zanjado la sección de Medicina y Salud por mucho mucho tiempo... hasta que se me rompa una uña. Vanessita, échame un cable y colabora, que sólo faltan los piños nuevos del Torné.

Como decía. Allí estaba el Dr. Trauma y no tenía ganas que me volviese a mirar mal, porque ya había tenido mi dosis de mal día en el curro.

Así que le pasé las ecografías al mismo tiempo que le confesaba que estaba mejor porque había hecho más reposo. Sinceridad ante todo. Pero por lo que parece ser dio por hecho que había hecho parón absoluto. Je, cada uno entiende lo que quiere. Al parecer las ecos eran bastante positivas y no había signo ni de hematoma interno ni de lesión grave a estas alturas.

Me dijo serenamente:
    “Te curarás....

Me hizo refrescarle mis aficiones deportivas, y luego me recetó dosis suaves de correr y bicicleta (no spinning) y natación. En ningún caso escalada o estrenar las máquinas nuevas del gimnasio hasta el mes que viene.

Así que omití mis planes para el próximo fin de semana y que ya tenía cita para hoy en spinning... Vale, no pienso machacarme en ningún caso, pero es que si no me aburro...

Para terminar me dijo con su siempre sonrisa perfecta:
    “Tienes unos músculos que no te mereces!

Con esa carita de no haber roto nunca un plato me hizo estremecer; hasta que volvió a abrir la boca...
    “A partir de ahora....
Le corté. No estaba dispuesta a oír ninguna afirmación dolorosa a mis oídos.

Me adelanté.
    “ Sí, tengo una edad...

Pensé, con semejante afirmación te caerá otro piropo.
    “Ya, a partir de ahora te tienes que cuidar...

Y otro piropo hoy:
Vanessita me ha hecho llegar la siguiente foto con un nota que decía... (cito textualmente)


Mira, coloca els peus com tu jajajajajjaajajajajja






13/12/09

EL MAGO MERLIN

Ahir, sense anar més lluny (per un dia ja són prous kms), vaig anar a Navarra amb el propòsit de collir uns quants bolets i passejar pel Monte.
Estava perduda per un bosc (com de costum) i se’m va aparèixer un bruixot. Ja sé que en principi sembla extrany per què les fades i bruixots només els veuen els nens, però el fet és que em va dir:

          „Hola, Princesa.... Vine, que t’ofereixo el que vulguis...
         Tú només has de demanar per aquesta boqueta...
         El teu desig és un ordre per mi...“

El primer que se’m va passar pel cap va ser:
         „Més alta, més rossa, amb els ull més blaus, ...“

Però això és una incoherència, doncs els meus anys mozos ja han passat.

Després vaig descartar els diners, doncs per les coses bàsiques, birra i nutella, sempre hi arriba. Malaguanyat un desig així.

Fer més grau? Doncs no, a on ho acoto? En dos dies sortirà un nen que en farà molt més i a sobre hauré perdut la oportunitat de gaudir provant les vies progressivament. M’avorriria...

Umm... Però si pogués provar totes les vies...
En principi és posar-s'hi. Però... i si no puc xapar-les??
I llavors ho vaig veure clar:
               „Vull xapar totes les vies!!!!“

El bruixot després de 3 hores estava desmotivat, badallant i fart de l’espera. Em diu:
          „Sí, sí, guapa...

Me'l concedeix ipso facto.
         „Moltes gràcies. Per cert, i tú com et dius?"
         „Eloy... Eloy Merlin"

Podria ser un bon conte, però aquí s'acaba tot. La resta la ometeixo per què no m’enrecordo (...)
********
Aquest matí a trenc d’alba mentres dono voltes al llit m’ha vingut això al cap, i també la la indigestió dels bolets.

Em molesta el sol que entra per l’escletxa de la persiana, així que em tapo el cap amb el coixí. Em clavo alguna cosa, l’enretiro i veig que el bruixot ahir es va deixar la seva bareta màgica.
Però... no ha estat un somni o què?
Bueno, tant és. Ara toca anar a escalar a Etxauri, però això és una altra història.
********
I quan deixes de creure en miracles i cuentos chinos...
Voilà!!! Ja puc xapar totes les cintes!!!

L'Eloy i jo
I és així com la bareta màgica va passar a ser meva. De fet, no va ser ben bé així; però, què importen els detalls?
 *********
I com que és un conte de fades, m’he vestit de rosa per l‘ocasió, i no de vermell com sempre. Doncs avui estem a 8ºC i m’he posat el meu superpepinarro de samarreta de llana merina!!! El capritx de la setmana passada.  Buff, fins i tot he passat calda... (fins que ha marxat el sol, clar)
Ah! També tinc un llibre de contes! Es diu ESCALADA EN NAVARRA

Y Colorín Corolario....






10/12/09

SOBACANTOS

Diccionario:
Sobacantos. Dícese de la persona que toca cantos de manera compulsiva sin otra finalidad que la de sobarlos.


El resum del finde:
1. El divendres audiovisual d’artifo.
A la Vanessita li suen les mans de l’emoció. A mi em dóna un neguit això de no tocar cantos i no sentir la roca sota els peus...
La resta de dies filla adoptiva del Bruc:
2. El dissabte al Vermell.
Allà em trobo als protas de l'audiovisual. I potser a la resta d'escaladors catalans, doncs no hi havia penya ni res.. Per cert, buscant vies factibles em trobo el camí barrat. És que la gent no se sap sortir del camí quan procedeix??? amb lo fàcil que és perdre'l de manera involuntària... 3 hores esperant... i al final intransitable
3. El diumenge al Faraó de Baix
Mireu quines cares d'ànsia...

4. El dilluns he anat al metge i la visita no ha estat tan cordial com esperat.
Calculava que l’únic traumatòleg lliure aquesta setmana, un tal Dr. ****, debia ser un home apàtic d’uns 50, que portaria la bata tancada amb els botons apressionats, i m'escoltaria ferventment, amb la conseqüent recepta d'antiinflamatori i cap a casa.
I quina és la meva sorpresa quan em trobo...

Ràpidament la vista se me’n va cap a la camilla i intento pensar en com vaig vestida... Sí, digna...
Li relato el que em passa, però em pega la bronca per no haver fet ni gota de repós. Em diu que no entén per què no he fet repós, que no m’ha vist mai competir (...) i que ara em tocaria començar amb l’exercici suau; però clar, això ja m'ho he saltat. Al final em pregunta a on em fa mal, em fa aixecar, torno a mirar la camilla però ell mira els patalons i torno a seure. Em diu que no forci gens, o jo mateixa, i que no faci canvis de ritme. Que si no no em cicatritzarà mai i em donarà molts problemes.
I de recepta ecografia per veure si tinc hematoma intern. Apa, d’aquí 15 dies el desenllaç.
Decebuda, decideixo fer repós (a la meva manera).
5. El dimarts a la Vinya Nova. Sí, sí!
Prenent-li el relleu a la Vanessita, que aqueixa un fort mal de cap, aprofito el meu dia de festa forçosa i me’n vaig a escalar!!!!
Al vespre m’acomiado provisionalment del gimnàs fent acte de presència a la classe d’spinning.
Que què he encadenat? Bàsicament res. M’he arrossegat del mal. Sobacantos...


9/12/09

NO LE LLAMES VANESSITA...

...llámale Lola

Segons tinc entés, l’altra dia a la Vinya Nova la Vanessita i el seu company de cordada van fer la via Esparraguera.

Al moment del primer ràpel se suposa que ella baixa la última. Però la cordada següent és massa impacient i encara no porta ni 5 m que es despenjen rera ella. Surt disparat un roc de mides desorbitals. Impacta contra el casc i el rebenta, però també li fa un trau a la Vanessita. Seguidament se sent PEDRAAA!!...

Ella que no va percebre el que havia passat, només el fort mal de cap. Per uns instants es mareja i perd la mobilitat del costat esquerre del cos. Aconsegueix rapelar autoassegurant-se únicament per la mà dreta del vuit, mentres el company ràpidament es llença a aguantar-li les cordes.

Crítiques constructives:
Jo sempre em queixo que vull rapelar amb Prusik, mentres ella sempre em recorda que em posi casc en esportiva.

Arriba a la reunió apunt de desmaiar-se. La braga li reté gran part de la sang que li brolla però tot i així les rastes li regalimen.

Indignació:
No van haver-hi disculpes. Mirant el trau i a sobre deia que no es veia res, mentres ella, blanca com un papiro, s’agunatava a la reunió mirant de cara a la paret per no desmaïar-se.

Hores més tard (...) arriben a la furgo del company, qui treu la seva farmaciola i li neteja minuciosament.

El que he de sentir.... Em comenta...
- M’ha curat molt bé. I és que, @vista, duia una farmaciola!!!!
- Jo també en porto
- Sí, però res a veure, en sèrio, res a veure
- Ah! En portes una altra al cotxe?
És igual, segur que les cures te les ha fet molt millor

Ja en aquell moment ella es queixa d’un fort mal de cap. Normal.
Després de la visita a urgències li diagnostiquen traumatisme crànioencefàlic lleu.


I 5 punts de sutura.

Com que no tenim fotos de la protagonista amb el casc agafarem una que he trobat per casualitat amb el mateix model.

A l’endemà, la Vanessita va haver de fer bondat a casa. Així que es va dedicar a determinar el tipus d’impacte.

Hem acordat que agafarem un peu de rei i tancarem el cas.

Les jaqueques ara ens fan sospitar...

Creiem que és un mecanisme nou del cos, que desencadena altres qualitats. Com que ja és capaç de predir el temps meteorològic gràcies al seu accident anterior, la nova habilitat li conferiria un superpoder inigualable fins al moment per l’escalada, amb un 100% d’efectivitat.
Així que ara estem investigant seriosament els poders extrasensorials adquirits. Tot apunta a la premonició.

- @vista, no provis aquesta via que no la encadenaràs; millor prova aquella altra!!

La Pitonisa Lola


PORQUE NO PESAN LOS AÑOS... PESAN LOS KG

Me’n vaig el finde i no tinc temps per fer bosses! Sort que la feina està mig feta amb els packs bàsics (bueno, una mica més que bàsics, però em resulta molt útil). Només em cal pillar tenda, sac i màrfega. Fer el té, agafar fruita i potser algo de menjar.

Contingut de la motxilla (30L)
- Cintes exprés
- 2 Cintes planes
- Grigri
- Eddy
- Reverso
- 6 Mosquetons de seguretat
- Maions
- Arnés amb baga
- Peus de gat (mínim un parell)
- Magnesera
- Magnesi adicional
- Casc
- Roba
- Paper WC + Tovalloletes ensabonades
- Esparadrap multiús
- Mocadors de paper
- Crema antifregaments i antidurícies
- Crema de cacau
- Possibles ressenyes del sector
- Cendrer
- Frontal
- Aigua
- Farmaciola 1 (veure més abaix)

Bossa adicional amb la corda (9,8x70m)

 Contingut del cotxe
- Farmaciola 2 (veure més abaix)
- Tovalloletes amb alcohol
- Crema de mans
- Necesser bàsic
- Roba de recanvi
- Mapa de carreteres del segle passat
- Brutícia i pols

Contingut de la Farmaciola 1
- Apòsits estèrils
- Apòsits estèrils impregnats de solució desinfectant i cicatritzant
- Gel de sutura
- Tirites normals
- Tirites steri-strep de sutura
- Crema antiinflamatòria
- Suero fisiològic
- Antihistamínics
- Paracetamol
- Aspirina
- Ibuprofè
- Omeprazol
- Pinces
- Estissores
- Guants làtex

Contingut de la Farmaciola 2 
- Apòsits estèrils
- Apòsits estèrils impregnats de loció desinfectant i cicatritzant
- Silvederma
- Suero fisiològic
- Venes
- Venes compressores
- Guants de làtex
- Iode
- Esparadrap de paper

Tinc un parell de coses que hi vull afegir a la llista, però encara no les tinc.
I em falta afegir una motxilla de repost, per què un dia em peta segur...



27/11/09

WIKI

Un día escalaba una largo fácil de una vía con un frío que pelaba. Esto no sería relevante si no fuese porque me hizo subir a la carrera y reconozco que el compañero me dejó sin darse cuenta una comba alegre.


Levanté la cabeza súbitamente y sufrí entonces uno de mis ocasionales mareos perdiendo el contacto de mis cuatro extremidades y otros apéndices de mi cuerpo con la roca (como sería barbilla y poca cosa más, claro). Así que estiré al máximo mi envergadura hasta empotrarme al diedro y conseguí anclarme a la pared haciendo verdaderas proezas del mismísimo Spiderman y sin apenas caer unos cm. El compañero de cordada ni se enteró ni me pilló.




Pero vamos, mi curiosidad... ¿si caes de la vía, pero no quedas suspendido por la cuerda, ni te has pillado a nada artificial, ni te ha pillado el compañero, etces. cuenta como encadene???


He recurrido a la wiki a ver si me aclaraba algo, pero visto lo visto os dejo con el marrón... 




HOUSE. ÚLTIMA TEMPORADA

Aquest matí corria cap a la reunió mentres em queixava de les punxades que em feia la cama. El pica pica ha estat colosal i la carn és feble. A la tarda lamentava la meva gula mentres em plantejava si seria prudent cremar algo al gimnàs. Afortunadament he parlat amb la Tati que m'ha trucat quan sortia per la porta del curro. Us relato la conversa (potser no és gaire interessant però m'ha alegrat molt).
Li explico que suposo que tinc una ruptura fibril.lar i em pregunta:
- Com ho saps? 
- Pel soroll d'estripament
- No té per què. Tens hematoma?
- No. I m'ho miro molt sovint, em té mosca. Em pensava que era el palmar menor però ara dubto que no sigui a l'isquiotibial.
- Molt probablement.
- I ara em fan mal últimament tots els músculs del costat. Sobretot després d'spinning i natació. Clar que no he fet repós encara que no em forço gaire.
- Doncs si pots fer el que fas, dubto que sigui una ruptura fibril.lar, deu ser una distensió. Si no hauries d'anar gairebé amb crosses.
- Però el soroll?
- Pot passar fins i tot amb una luxació. No té per què. T'haurien de fer una ecografia per descartar-ho. Has anat al metge?
- Encara no, però aniré dilluns a un lloc que em poden fer ecos.
- Dubto molt que te la facin si no tens hematoma. Però està bé que hi vagis i t'ho facis mirar. 
- Si, doncs caminant a la muntanya no em fa tant de mal com correns cap el curro cada matí.
Veu en off: Sarna con gusto no pica
- Això deu ser per què escalfes més. Em sembla que és una distensió.
I si ho diu la Tati per telèfon doncs el diagnòstic ha de ser això.

Tati no m'ha dit res per continuar fent el cabra. Potser no és tan greu que no faci gaire repós, però potser també sap lo tossuda que sóc i que acabaré fent el que em peti: ESCALAR.
En resum, mano de santo la seva conversa. Ja m'he curat per efecte placebo. Avui a spinning no m'ha fet tant de mal tot i que he pujat la potència!
La conversa era una mica més llarga, però el meu diagnòstic incial l'ha descartat en no res, 3 min. Dr. House en necessita un capítol sencer. Serà per això que ja no miro la TV.
Ja estic pensant en dissabte i si el temps acompanya cap a Cornu a recollir la meva remesa de gats!!!!!! Per què ara resulta que no cal mirar la web meteocat per saber el temps. L'havia mirat i pintava bé fins dilluns.
Altres converses d'avui:
- Dissabte a Cornu!
- No he mirat la previsió, però potser plou... que em fa mal el genoll
Veu en off: ..??... La vaig mirar i feia bo. Ho reconec, parlo sola...
Fico la motxilla del gimnàs al cotxe, 5 min cap a casa, i 4 gotes a sobre la lluna!!!!!
La torno a mirar ara a casa per avui fins dilluns i segueix sense indicar plujes... 
De nou conversa...
- Aquí ja no plou
- Doncs, aquí continúa plovent
Per això tampoc no miro la TV...

26/11/09

LOLOWOOD

Quantes vegades no haureu vist els mateixos videos d'escalada? Jo? centenars...
Estic esperant un video nou. Així que mentres m'arriba del meu proveïdor habitual avui no em venia de gust mirar-me els de sempre.
He entrat a internet i tampoc no he vist res que em motivés en excés. Potser per la edició dels videos potser per què avui em ve de gust algo més espectacular. Llavors m'he enrecordat d'uns quants clàssics.


Bé, aquesta és un toc d'humor per escalfar motors. La vida de Brian va deixar les seves seqüeles. Lo millor del video? l'humor britànic.


Aquest és el trailer d'un clàssic entre els clàssics. No cal ni comentar.


Vaja, aquest és el meu favorit. El que dóna més joc.

Cada dia em mola més. Peaço vol que es marca el rubito, amb el considerable factor de caiguda aprox. 2 jo ja m'hagués rebentat l'esquena! Però lo millor és el follon de reunió, que no encerto a veure si està triangulada. Penjen un munt de cintes sueltes i total per escalar en simple.


Bé, d'aquest córre el rumor que el doble té nom i cara. No penso mirar-me la peli, i menys els crèdits; però vaja una intro per la peli... Què xaxi el creuament de braços per encarar-se. Un dia d'aquests ho provo.


I per últim, una d'actores anònimes que escalen sovint per aquí a prop, sense dobles i et fan treure't el barret i posar-te el casc.
Em sembla molt apropiat per acomiadar-me, doncs ja va essent l'hora d'anara dormir. Allà va una de contar ovelles o quelcom semblant.





ZzzZzzZzzZzzzzzzzz..........

LECTURAS


Ferviente seguidora del Blog de Tufa, tras leer su VERDE QUE TE QUIERO VERDE no he podido evitar sonreír con cierta complicidad. No por el encadene, qué más desearía yo. Curiosamente, hay tres puntos que me han hecho coincidir aunque mis recursos son más limitados.
  1. Verde son 2 (más el mío), los blogs de mi pueblo con la misma plantilla de Blogger que haciendo el cotilla he descubierto hoy. Son de colegas y los he añadido a la sección lateral de Blogs a los que sigo. Vaya si somos originales en mi pueblo!
    Pero el rojo es sin dudarlo ni por un segundo un color que me fascina, aunque me ocasiona serios problemas a la hora de combinar mis pocos atuendos. Bien pensado, rojo con rojo no desentona ¿verdad?

  1. Mi primer lo que sea es algo con lo que siempre me repito... Esta vez ha sido mi primera lesión, que no mejora ni por casualidad. Ya me gustaría decir mi primer 7a, pero lo veo francamente difícil. Os prometo que pienso apretar a muerte hasta hacer mi primer 7a, ni que sea sólo para publicar tal patraña que se me quiten las ganas de volver a escribir.
  1. El famoso diccionario de la Disney fue también mi primer libro, me lo regaló mi papi, pero con fines más austeros. Catalán – Castellano. Creo que por ello (mi libro favorito de todos los tiempos) tengo tal dicotomía cuando escribo y paso de un idioma al otro sin lógica alguna aún a riesgo de parecer que chocheo...
    Ni qué decir cabe que mi primer diario era del estilo, pero en él escribía mis pasiones más ocultas puesto que no me quedaba en el comedor de la escuela, cosa que por otro lado me hubiera dado mucho juego a la hora de escribir ya no sólo por el menú. Eso sí, ya tenía una devota seguidora de mi blog Mi primer diario, Tati que leía furtivamente mis relatos en el baño descojonándose a moco tendido. Ahora recurre a revistas con artículos de trama diría incluso más simple.
    Como forzosamente me acostumbré a revelar mis intimidades a voces, experimenté gran satisfacción años después en plena pubertad mediante los carteos estivales por correo ordinario que se recorrieron toda la península, por lo que ahora soy incapaz de preservar mi vida personal y sin tapujos confesándosela al primero que se me presente.
    Pero el tema no quedó ahí... Años más tarde Tati y yo curramos juntas con otra compañera y teníamos una libretita en la que nos pasábamos primero los pedidos y stocks de turno a turno. Cómo no, aburrida en el curro empecé a divagar y el tema degeneró y pasó a ser un blog de lo más fructífero, con ilustraciones y corta-pega manuales, en el que tanto jefes, empleados, clientes fijos y nosotras mismas íbamos al trapo. Creo que tras la lucha campal por la reliquia se conserva fraccionado en dos mitades al estilo Herodes. Yo no poseo ninguna puesto que no me gusta coleccionar y menos quitar el polvo.
    De mi siguiente blog hace ya casi una década, también con Tati, y fue vía mailing diario. Le reportaba las ocurrencias de mis papis cuando ambas abandonamos el nido a la vez y ellos empezaron a divagar cosa fina. Como vivo bastante más próxima a ellos tenía la cabeza que me salía humo. Volviendo al tema, este compendio se preserva en formato papel por casa de Tati.
    Para ser una persona de ciencias a la que nunca le ha gustado leer en exceso (creo que la culpa fue del diccionario que me vició a los dibujitos) y que odiaba escribir las redacciones de las tediosas clases de lengua, en el fondo reconozco que nunca dejé mi pluma. Por si fuera poco, confieso una gran cantidad de relatos inéditos de temas varios que posee mi PC (este formato no me molesta por casa) esperando a que un spyware los descubra. Como no hay voluntarios me desquito con vosotros. 

18/11/09

ENGRASANDO MOTORES

El dicho «Con la edad o te atocinas o te amojamas...» no podría ser más cierto. Yo estoy en el primer caso y las lorzas aparecen que es un primor. ¿El motivo? uno de tantos... pero ahora tengo excusa.


Estoy lesionada pero aún así me corroe la ansiedad de liberar adrenalina. Por si fuera poco, las mollejas han surgido como por generación espontánea. Bueno, espontánea no es que sea, que la Nutella ayuda lo suyo.


Y es que cuando presumes de algo algún angelito te debería hacer recapacitar y decirte “Chata, calladita estás más guapa”. Eso me pasa porque siempre he presumido de mi flexibilidad, mi buen tono muscular y que nunca me lesiono... ingenua...


Hasta que el otro día se me ocurrió optimizar mi entrenamiento para ganar potencia muscular en las piernas; y fue entonces, en mi gimnasio cutre, rodeada de cachitas hiper-contracturados, cuando por no oírlos más le puse otros 8 kilitos en la máquina (y por suerte mi ego no fue tan fuerte como para plantarme el peso que cansinamente me aconsejaban). El resultado fue sobrecarga y fatiga muscular.


Para finalizar se me ocurrió estirar (como cada día). Hasta ahí bien si no se me hubiese antojado demostrar mis mejores dotes físicas con semejante soltura y sin tener en cuenta que tal movimiento brusco no podría ser bueno.


Con la pierna en alto en una pose visualmente dolorosa de por sí sentí el ruido de un desgarre. Lo primero que pensé fue que por favor, ese chasquido no proviniese de mis pantalones, entonces encarados hacia todos esos testosterónicos. Al momento cambié de idea y pensé que mejor fuesen mis pantalones porque ese ruido y el consecuente dolor no podían presagiar nada bueno.



Ya que tenía la pierna estratosféricamente alta en la espaldera, decidí que lo peor ya había pasado y acabé el movimiento, puesto que mis abductores parecían intactos y bien tenía que salir airosa de semejante bochorno. 


Y cierto que no me dolía en esa posición comparado con el hachazo inicial. Entonces intenté bajar la pierna con sublime elegancia y me largué cojeando a punto de estallar a llorar por el dolor; eso sí, tras comprobar con una mano en el culete que las costuras del pantalón seguían intactas.


La prepotencia me ha costado abandonar mi entreno en el plafón. Por supuesto después de comprobar que no he podido hacer ni un solo bloque, y bien sabe una que lo he intentado.


También he desestimado la idea de correr, pero sigo haciendo spinning aunque con menor intensidad. Ahora, que la natación parece que me va hasta bien (excepto la modalidad de braza que evito). 


Y la escalada?... bueno, de la escalada qué os podría decir... Pues nada, que mientras me arrastre allí estaré. Eso sí, con eficiencia más bien nula. Pero como siempre digo, si estoy buena para ir a currar (o para correr tras el tren) también lo estoy para escalar...


Esta semana (2ª) el dolor persiste, así que es la última que gana la tozudez. Si no funciona, muy a mi pesar tendré que hacer reposo absoluto.


Así que mientras intento superar el desgarre muscular estoy espachurrada en la silla ante el PC mientras engraso fervientemente mis motores picoteando algo con una birra.




17/11/09

SUPER CINEXIN

Des del Búlder La Farinera a Vic:
Iniciem el cicle, “Una pel·lícula al mes”

15 Novembre 2009 a 11:49 · Iniciem el cicle d’una pel·lícula o audiovisual al mes.
Comencem forts i de quina manera, aquest proper divendres 20 de novembre a les 19:30 passarem la pel·lícula On Sight, que tracta l’escalada esportiva i tradicional a les Illes Britàniques, l’escalada a vista i tots els seus conceptes.
L’entrada és gratuïta.

----------------------------
I vés per on, que m'he enrecordat de molt txiqui txiqui, quan ens reuníem els coleguilles després del cole a fer els passes-berenar amb els nostres Cinexins heretats, asseguts a terra, amb les mans pringoses de l'entrepà de nocilla o menjant amb cullereta la plasta de 2 magdalenes la Bella Easo dins un got de nocilla format antic rebossant llet amb Cola cao.


Només comparable amb les tardes de cine a la fresca del mític Cine Playa amb aquelles cadires dures de ferro (segur que fetes d'excedents dels gronxadors de la època), a on la sargantana era sempre la protagonista. Qui m'anava a dir que anys més tard mantindria aquella il.lusió pels passes col.lectius de cine.

Ummm, si em munto bé la tarda igual em passo i tot. Llàstima que estigui tan lluny.

13/11/09

ABIERTO POR VACACIONES III - EL RETORNO

Bé, continua la saga de Abierto por Vacaciones (III), a petició vostra. 


PRÒLEG
L'altre dia vaig sentir entre copes:
"Hi ha infinitat de combinacions, pensa com un nen petit (capritxós) i no com un matemàtic per resoldre el problema", ho he estat fent amb el problema que plantejo ara, però encara no he trobat la solució. Només arribo a la conclusió que em falten dies per escalar tot el que vull escalar.


Aquest cop, com que de dies de vacances la previsió és fluixa i el temps passa volant, i com que el temps és la cosa més cara del món, doncs s'ha d'aprofitar per què tinc un munt de projectes al cap.


Ha estat un drama intentar triar els llocs més interessants, per què ja he vist que abans que s'acabi l'any a tot el que volia fer segur que no hi arribo.


El resum de les meves propostes:


  • Navarra, con piso puesto, posibilidad de Etxauri -San Fausto (Frío)– Otros, posibilidad de pinchos más txacolís, hacer de canguro, boulder en la ciudadela, pagar la entrada de Rocópolis y otro sinfín de actividades, todas turbias Ximo em sembla que fas tard, per què ma germana personalment s'ha encarregat de convidar la Vanessita. Ummm, Torné, potser no et queda tan lluny de Burgos!
  • Albarracín???? xDDDD Vanessita un altre cop! A veure si coincidim amb l'Esteban!
  • Monserrat a acabar projectes
  • Lleida aviat, abans que ho prohibeixin tot!
  • Berga espero que en breu, qualsevol cap de setmana d'aquests, no????
  • Un Marga abans que s'acabi l'any 
  • Un La Mussara a Antenes! plissss!!!!! (lo de plis va per antenes xDDD)
  • Una Fira de Muntanya a Vic, aquest està quasi fet, oi?
  • Llocs txatxis: Cavallers, Targassone, i un gran etc. 
PETICIONS ESPECIALS:

  • VIA LLARGA
  • ESPECIAL CAP D'ANY

DE ILUSIÓN TAMBIÉN SE VIVE
M'agradaria fer 3 projectes: 2 a Montse i un altre deslocalitzat, de pronòstic reservat


El formulari l'he penjat AQUÍ per què en digueu la vostra. Qui sap, potser teniu molt bones ofertes... no? Estudiaré les vostres propostes i en faré un informe.


Per cert, seguint la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal, si no voleu que les vostres dades surtin publicades a l'informe final, si us plau cliqueu aquí.


I recordeu: lo important és participar!!!!


----------------Pide por esa boquita-----------------


I ara un problema de lògica, com a venjança del mal de cap que em va agafar:


En un país donde la ejecución de un condenado a muerte

En un determinado país donde la ejecución de un condenado a muerte solamente puede hacerse mediante la horca o la silla eléctrica, se da la siguiente situación, que permite a un cierto condenado librarse de ser ejecutado. Llega el momento de la ejecución y sus verdugos le piden que hable, y le manifiestan: “Si dices una verdad, te mataremos en la horca, y si mientes te mataremos en la silla eléctrica“. El preso hace entonces una afirmación que deja a los verdugos tan perplejos que no pueden, sin contradecirse, matar al preso ni en la horca, ni en la silla eléctrica. ¿Qué es lo que dijo el reo?
Resposta (Per mi lo millor són les respostes de tota la penya)




12/11/09

LA TEORIA DE LA RELATIVITAT

La notícia que la crisi ha arribat a la Fira de Muntanya de Vic m'ha deixat trasbalsada. 
Així que he buscat recursos urgents per tots aquells que estàveu esperant la Fira. No és per dir-ho però de ben segur que després d'aquest post us hagués deixat una mica buits.
Quantes vegades no hauré sentit.... Per què no tot és muntanya en aquesta vida! Bé, depèn. Per això existeix la teoria de la relativitat. Per part meva, si és per la muntanya m'ho miro amb millors ulls, o si més no almenys dues vegades.
De fet, si mires al teu voltant, hi ha un munt de gent amb idees surrealistes, fanàtiques o fins i tot macabres. I si no mireu: 


1/ Una altra tovalloleta al mercat? No, no... Això pensava jo a simple cop d'ull.
Pack de tovalloletes que es disolen en contacte amb l'aigua i es converteixen en gel, xampú o inclús sabó de mans.
toallitas disuelven Toallitas de aseo que se disuelven en agua
Resulta que (si ho entenc bé) es disolen en aigua i es converteixen en xampú, sabó o etc. Més info, a: http://www.viajespasion.com/toallitas-aseo-disuelven-agua.html


2/Pulsera antimosquits







Pel poder que m'otorga la veu de la experiència en donc fe que no se t'atancen les mosques, mosquits o fins i tot moscons durant tota la nit. Resistir l'aroma de l'insecticida enganxat a les fosses nasals és prou repte.
PARA´KITO PULSERA ANTIMOSQUITOS
Apte exclusivament per fumadors crònics sense olfacte que o no tenen amics o dormen sols. Lo millor? L'estoig d'alumini al més pur estil bijuteria Diesel



3/ Clauer

Tenen tot tipus de bijuteria, penjolls, arrecades...
4/ Mira-ho com vulguis....
CU Belay Glasses













Eclusivíssimes ulleres que de bon grat et regalaran els companys de cordada, per què són ells els culpables de la teva tortículis i a més s'asseguren que no lligues. Bon invent, però tontículis si ets capaç de pagar el preu.
cu-black-medium-2.jpg
5/ Inscrita en un grup de Llibres de Muntanya us resumeixo la invitació a l'esdeveniment que vaig rebre fa uns mesos.
Descripció
TaperSex de viatge a càrrec de Picanti.cat
La millor selecció de joguines per endur-nos als nostres viatges i excursions.
A les 9 del vespre a la llibreria.
Aforament limitat.
Entrada gratuïta i oberta a tothom.
Entenc perfectament que l'aforament fos limitat i estigués oberta a tothom xDDD. L'hora apropiada, després del conta contes infantil.
---------------------------------
I per si això no fos prou eròtic... qui opina que llegir és avorrit? Si tracta de muntanya!
Concurs de relats eròtics de muntanya i viatges. Muntanyes de plaer'09
Guanya 400€!!!!
Decidit per unanimitat el següent veredicte:
1. Premi al relat més picant
2. Premi al relat més divertit
3. Premi al millor relat
Confeso que m'he quedat sense paraules


6/ A simple vista creia que era el nou model del muñequito Michelin, i a més estava en francés. Però no no, què va, millor que un sac de plomes. És com un d'aquells esquijames felpats.

Las mejores innovaciones en ISPO 2009.
Inconvenient? si fas birres i et pixes a mitja nit, que això no és com un neoprè

7/ Què li han fet al meu Eddy? Zap-O-Mat
I quina és la gràcia? 
Dispositivo de freno para asegurar al primer escalador de la cordada o al segundo. Tanto para asegurar en polea (top rope) como para bajar o rapelar a alguien durante la escalada. 
Características:
Novedoso sistema de aseguramiento regulable. Sistema de tensión ajustable gracias a su muelle interno en la zona del asa. Lo hace bastante aconsejable para escalada deportiva, sea cual sea el peso del escalador o el diámetro de la cuerda.
Sistema de aseguramiento suave y dinámico sin necesidad de saltar para que el escalador no sufra un tirón excesivo. Pulsando el botón verde que actúa sobre el muelle se consigue dar cuerda más fácilmente, algo muy útil por ejemplo para intentos de “redpoint” o "a vista". Para soltar el muelle sólo hay que empujar el botón lateral del asa.
Ideal para trabajar en vías donde el escalador pesa más que el asegurador.
Para el descenso, el bloqueador en combinación con el mosquetón genera una resistencia que evita que aumente la potencia de frenado.
Es el dispositivo perfecto para el escalador que exige seguridad y confort.
El Zap-O-Mat es un dispositivo híbrido y no es un asegurador automático.
Se puede utilizar con cuerdas de 8,9 mm a 10,5 mm de diámetro.
Homologado según norma EN 15151, tipo 6. EN 892.

8/ Bota Endura
Buena resistencia y duración sobre superficies abrasivas.  Fabricadas con un material parecido a la Cordura.
Adecuada para tierra, tanto entrenos como competición.
CARACTERISTICAS:
Elevada resistencia a la abrasión y perforación.
Ligera, flexible, y confortable.
Se adaptan al pie.
Fácil y rápida de poner.
Sujeción asegurada por Velcro elástico Velstretch® de 20 mm. Este forma un lazo alrededor de la bota para evitar que se mueva.

Quina no va ser la meva sorpresa quan vaig veure que posava pack de 4! Model: Speedog... A-ha!

9/ Carregador de bateria solar
Entre tots els que he vist (per mòbils, portàtils, etc) aquest és el que he triat. Us copio el que diuen:
Que no sólo tiene el atractivo de alimentarse de energía solar, sino que es a prueba de golpes y de agua.

Está bien, es sólo para iPods y tan sólo se consigue en Japón, así que quienes tengan este reproductor de mp3, podrán usarlo sin limitaciones y sin depender de la red eléctrica cuando se acaba la batería. Es especial para salidas de campamento, ya que como dijimos es a prueba de golpes y de agua.


10/ El meu favorit amb diferència! 
No us extranyi si d'aquí a poc em veieu amb això ;) 

Últims comentaris

Potser no els veiem però estan entre nosaltres

VIDEOS

Minut 3:11