- pluja intensa (un percal desmuntar la via)
- el company (amb un combazo.. XDDDD)
- cintes i mallons (aix, esas manitasss...)
- cantos (especialment el bo de la via)
- samarreta (la del company que es torra)
- ulleres de sol
- peus de gat (en directe encara no)
- ....
********
L'altra tarda vaig enredar els colegues per què vinguessin al meu terreny, i els vaig portar al Pas de la Mala Dona. Doncs aquell dia anàvem uns quants: el Fer, el Canals, el Torné, la Vanessa i una servidora.
Només començar el Fer em va dir que s'havia oblidat el casc, i jo el vaig tranquilitzar dient-li que no era un sector d'aquells a on cauen pedres.
Allà van provar l'aniversari, bona via per agafar confiaça al sector, la bona dona (crec que discrepen en el nom), carnestoltes (els hi va semblar una bona via), i per acabar la via "?"
Estava el Fer a la via, mentres la resta se'l miraven asseguts plàcidament al davant... i de sobte... digueu-me peliculera però...
Vam veure un OVNI de grans dimensions saltant el buit a lo Thelma & Louise i mentres baixava fent voltes sobre si mateix feia un soroll com el de una ona o un boomerang, al més pur estil Cocodrilo Dundee.
El Fer no va poder ni reaccionar, liat amb la via (però no sord...). Jo l'estava assegurant, sort que no vaig tenir els reflexes d'apretar a córrer. Llavors l'atzar va voler que passés de llarg quasi fregant el cap del Fer, però va impactar contra la corda, fent que ara canviés de trajectòria. En aquell moment el Canals va tenir els seus reflexes i es va aixecar correns, mentres la Vanessa creuava els dits i es tapava el cap (per què córrer, el que es diu córrer, ho tenia xungo), però al Torné, que no s'havia adonat del perill, li va caure just al costat. Justi, justi... Impactat contra la gravilla un tronc d'un mig metre per uns 8 cm de diàmetre!
La manita culpable va desaparèixer cagant llets quan els companys van pujar a dir-li 4 coses.
I llavors sento: -Veus? a mi no em diguis que no passa res que aquí no cauen pedres. Des d'ara penso escalar sempre amb casc-.
L'altra tarda vaig enredar els colegues per què vinguessin al meu terreny, i els vaig portar al Pas de la Mala Dona. Doncs aquell dia anàvem uns quants: el Fer, el Canals, el Torné, la Vanessa i una servidora.
Només començar el Fer em va dir que s'havia oblidat el casc, i jo el vaig tranquilitzar dient-li que no era un sector d'aquells a on cauen pedres.
Allà van provar l'aniversari, bona via per agafar confiaça al sector, la bona dona (crec que discrepen en el nom), carnestoltes (els hi va semblar una bona via), i per acabar la via "?"
Estava el Fer a la via, mentres la resta se'l miraven asseguts plàcidament al davant... i de sobte... digueu-me peliculera però...
Vam veure un OVNI de grans dimensions saltant el buit a lo Thelma & Louise i mentres baixava fent voltes sobre si mateix feia un soroll com el de una ona o un boomerang, al més pur estil Cocodrilo Dundee.
El Fer no va poder ni reaccionar, liat amb la via (però no sord...). Jo l'estava assegurant, sort que no vaig tenir els reflexes d'apretar a córrer. Llavors l'atzar va voler que passés de llarg quasi fregant el cap del Fer, però va impactar contra la corda, fent que ara canviés de trajectòria. En aquell moment el Canals va tenir els seus reflexes i es va aixecar correns, mentres la Vanessa creuava els dits i es tapava el cap (per què córrer, el que es diu córrer, ho tenia xungo), però al Torné, que no s'havia adonat del perill, li va caure just al costat. Justi, justi... Impactat contra la gravilla un tronc d'un mig metre per uns 8 cm de diàmetre!
La manita culpable va desaparèixer cagant llets quan els companys van pujar a dir-li 4 coses.
I llavors sento: -Veus? a mi no em diguis que no passa res que aquí no cauen pedres. Des d'ara penso escalar sempre amb casc-.
Només afegir que el tronc tenia un clau rovellat, sort que aquell dia m'havia posat la vacuna del tetanus ajajajjaaj. I una altra cosa, no em tapava el cap, em tapava les orelles ajajajajaj es que feia tant soroll...
ResponEliminaQuè visionaris, jo crec que el clau anava directament a puesto si no hagués impactat amb la corda, t'haguessis estalviat la operació
ResponEliminaAh sí! I la vacuna, que et va sentar com el cul
ets la òstia! no ho recordava! important tapar-se les orelles... ajajjajjja