EL MAGO MERLIN

Ahir, sense anar més lluny (per un dia ja són prous kms), vaig anar a Navarra amb el propòsit de collir uns quants bolets i passejar pel Monte.
Estava perduda per un bosc (com de costum) i se’m va aparèixer un bruixot. Ja sé que en principi sembla extrany per què les fades i bruixots només els veuen els nens, però el fet és que em va dir:

          „Hola, Princesa.... Vine, que t’ofereixo el que vulguis...
         Tú només has de demanar per aquesta boqueta...
         El teu desig és un ordre per mi...“

El primer que se’m va passar pel cap va ser:
         „Més alta, més rossa, amb els ull més blaus, ...“

Però això és una incoherència, doncs els meus anys mozos ja han passat.

Després vaig descartar els diners, doncs per les coses bàsiques, birra i nutella, sempre hi arriba. Malaguanyat un desig així.

Fer més grau? Doncs no, a on ho acoto? En dos dies sortirà un nen que en farà molt més i a sobre hauré perdut la oportunitat de gaudir provant les vies progressivament. M’avorriria...

Umm... Però si pogués provar totes les vies...
En principi és posar-s'hi. Però... i si no puc xapar-les??
I llavors ho vaig veure clar:
               „Vull xapar totes les vies!!!!“

El bruixot després de 3 hores estava desmotivat, badallant i fart de l’espera. Em diu:
          „Sí, sí, guapa...“

Me'l concedeix ipso facto.
         „Moltes gràcies. Per cert, i tú com et dius?"
         „Eloy... Eloy Merlin"

Podria ser un bon conte, però aquí s'acaba tot. La resta la ometeixo per què no m’enrecordo (...)
********
Aquest matí a trenc d’alba mentres dono voltes al llit m’ha vingut això al cap, i també la la indigestió dels bolets.

Em molesta el sol que entra per l’escletxa de la persiana, així que em tapo el cap amb el coixí. Em clavo alguna cosa, l’enretiro i veig que el bruixot ahir es va deixar la seva bareta màgica.
Però... no ha estat un somni o què?
Bueno, tant és. Ara toca anar a escalar a Etxauri, però això és una altra història.
********
I quan deixes de creure en miracles i cuentos chinos...
Voilà!!! Ja puc xapar totes les cintes!!!

L'Eloy i jo

I és així com la bareta màgica va passar a ser meva. De fet, no va ser ben bé així; però, què importen els detalls?
 *********
I com que és un conte de fades, m’he vestit de rosa per l‘ocasió, i no de vermell com sempre. Doncs avui estem a 8ºC i m’he posat el meu superpepinarro de samarreta de llana merina!!! El capritx de la setmana passada.  Buff, fins i tot he passat calda... (fins que ha marxat el sol, clar)
Ah! També tinc un llibre de contes! Es diu ESCALADA EN NAVARRA

Y Colorín Corolario....