LEYENDAS URBANAS

El dissabte desafiant als meteoròlegs, que afortunadament s'han tornat a equivocar, he anat a la Placa de la Pluja a on no havia escalat encara. M'ha agradat molt, cantassus de disfrute. Potser algun metro més les hagués acabat d'arrodonir. Efectivament, els meteoròlegs s'equivoquen constantment i no és cap mite.

Els fets: Matinal de 4 hores. 3 persones, 1 corda, i 5 vies pax: 6a, 6a+, 6a+, 6b, 6c; però no exactament en aquest ordre, com ja us imaginàveu...

Anava a identificar les vies de les ressenyes d'Onaclimb, però no se d'on les va treure el David. El que no acabo de tenir clar és si el 6b cabron que vam suar és la via 7, tot i que jo no recordo exactament així la via, no vam tirar després cap a la dreta???.... ummm ni idea (??). Ara és quan aplica allò de Calladita estás más guapa.

Dinar a l'hora estàndar acceptada socialment i enllestint Briconsejos abans de rematar la tarda amb hora i mitja de gimnàs.

Relax a càrrec de Matt Groening. Ja sabeu que sóc una incondicional de Futurama, més que dels Simpsons, en especial sóc fan tant de Mr. Nibbler com de Leela amb la que em sento identificada en part, no se si pel seu caràcter o per què només veu d'un ull, jeje

I és que és una cíclope que creuen que és ET però resulta ser una mutant del clavegueram de Nova Nova York. Al final qualsevol altra especul.lació d'aquest personatge no deixa de ser una hipòtesi.

Em preparo per sortir de festa, però fins a hores prudencials, no fos cas que demà es tornessin a equivocar els del temps i es pogués escalar.

Instantània del relax cassolà del vespre. Sí, no és una llegenda urbana, existeix...

Cervessa alemana molt fina, de més consistència que les habituals alemanes de blat (clar, malta i llúpol), però de baixa graduació (només 4,9%!!!), i més pels pepinazos als que hi estic acostumada. Molt bona tenint en compte que a mi no m'agraden les cervesses alemanes. Em podeu assenyalar com a heretge per què m'agraden les belgues i a més segur que és sacrilegi per què m'agraden a morro. Penseu el que volgueu, però de birres en se una estona.

Finalment la Yolanda s'ha liat més del compte i he dedicat una part del matí al gimnàs a veure si agafo força a la cama. 

La resta del dia meditant sobre la vida a Suïssa. 

• La llengua alemana i les seves complexitats (en aquest cas senzillesa, no calen ni espais). No és un mite és la paraula més llarga del món i en aleman, Ach so! (toma ya, chúpate esa!):

Donaudampfschiffahrtselektrizitätenhauptbetriebswerkbauunterbeamtengesellschaft

• Lo feliç que és el meu company suïs Peter, clar que viu aquí. 
• La gent que conec per allà " a prop": l'Stephan, la Steffi i el Raul i la Sabina.
• Les estacions d'sky, jo que no se esquiar.
• El xollo de temperatura d'Etxauri o dels pitjors dies de la Montse. 
• La meva cafetera express nova de trinca i els "cafès" d'allà. 
• Les meves samarretes de tirantes. 
• El gimnàs, les classes de natació i els amiguetes que n'he fet ara que m'havia guanyat el respecte. 
• La quantitat de paper que tinc en opos. 
• Les cervesses alemanes no Duff. 
• La Nutella ara que la he substituït per una altra adicció. 
• Ah, i la possiblilitat que em contractin com la vaca de Milka. 

Home, la vida pot ser molt feliç allà quan t'hi acostumes, i si no mira com l'hi ha canviat la cara a la vaca amb els anys...

Clar que han hagut de passar 109 anys.

Xorrades a part, no és rumorologia, potser hi ha possibilitats.