DUATLÓ MONTROIG-MARGALEF

Si de bote pronto te propusieran ir a Albarracín el sábado, y el domingo a Margalef, no me digas que no aceptarías. Venga… que no es tan palizorro, que Albarracín está aquí mismo, en Montroig del Camp.

Si es que es prácticamente la misma arenisca pero está un poco menos compactada, sobretodo dependiendo del sector. Al que fuimos el sábado, el sector principal, estaba muy muy bien. Los bloques no te los acabas, nos quedamos en el inicio y tuvimos pa una jartá. Así que nenes, tenemos que volver.

Os enchufo unas cuantas fotillos para que comprobéis que es bien bien como Albarracín (y para que podáis chafardear un poco que sino es muy aburrido). 

Vah, la última es la mejor... por si no te habías dado cuenta, como te caigas vas apañao conmigo (YMCA).


Algo más de culturilla, aunque seguro que mis espavilados lectores ya sabéis que algunos blocks tienen pocos o ninguna repetición. Es más, yo lo sé por algunos de vosotros. Por suerte los que probé los vi bien de grado, que siempre aprieta más en block. Aunque no por ello me hiché a encadenar.

Anda mira! en esta me cago, no me he dejado la “i”, ciertamente salto porque menudo yuyu cuando miras por donde sigue, lo sucia que está y el guarrazo que tienes (por altura).

Y para terminar, uno quiso sacar lustre a la ñapa de arriba, pero como somos pobres y no tenemos moña para artilugios profesionales al menos tenemos recursos. Alguien tuvo la brillante idea de ceder sus más preciados enseres para tal causa y en 10 s lo habían montado.

Ampliamos, el artilugio. 

Atención al detalle, el kit enterito lo suministró la misma persona (enseres personales: muleta, goma del pelo y cepillo). Perdón, no era su cepillo.


*****

En referencia a ciertas alusiones que alguno ha hecho en su blog.
Cito textualmente:

"Hi ha moltes fotos..però quedem-se amb una comparativa:"

Pues no es pa tanto… O eso creía hasta que la miré con detenimiento.

Entre tú y yo, cómo cuernos se te ocurre presentarme así a tus colegas??? aunque bien pensado ya me había reconocido. Es más, no sé porqué te ríes cuando te digo que nací así! Exactamente así no, pero más o menos.

Os pondría alguna foto de más pequeña, pero por aquél entonces yo era un poco artística y me da hasta vergüenza y ésto es lo único que he encontrado significativo.

Vaaaleee,  no son iguales...

Tornant a Margalef abans de lo previst


Pròleg

Los caminos de Margalef son inescrutables…  

Pudimos llegar por diferentes caminos, pudimos elegir el camino más corto, o el más largo. Pudimos ir por el Montasant o por Prades, o entrar por un lado del pueblo, o por el  otro, incluso mirando un mapa antiguo, mirando internet, o a ojímetro. Eso sí, siempre con curvas… 
Los misteriosos caminos de la zona nos permitieron llegar justo a tiempo para que el gran diluvio nos cayese a buen recaudo unos instantes antes de anochecer.

Parada i fonda
La parada es deu tractar del Bar del poble, a on vam començar a escalfar motors a base de birres. Allà, amb el caliu dels pobletans i la seva predicció del temps per l’endemà, vam aguantar el xàfec. Quina excusa més burda per dir que s’hi estava de collons.Per cert, evidentment van encertar la previsió.

De la fonda, bé, ejem, millor no entrar-hi en gaires detalls, però es podria resumir en com acabar d’entrar en calor, tot i que la única que no es va mullar era jo, mentres tots xops esperaven a que trobés l’impermeable xDDD. Perdón, no me di cuenta.

Tornant al tema, com que em va saber greu fer el lleig de deixar el vi a taula, i jo que sempre veig l’ampolla mig plena, al final em vaig trincar tot el vi. Ja se sap que s’ha de fer coixí per què l’índex d’alcoholèmia puji més progresiva i lentament. Ajjj, però si no conduïa…

Per sort no recordo gaire, serà millor així, de les cares de sorpresa dels afortunats que van veure l’ingent amanida (¿?, a on estava el verd?) de pasta. El que va succeïr en aquella taula va ser una situació tan excepcional com qualsevol al.lineació planetària o com fins i tot la visita del cometa Halley.


A l'endemà, tot i així vam escalar. Però amb tanta calda que al final ens vam refrescar com vam poder.

A la muntanya sempre s’hi dorm bé?

Uf, a veure qui s’hi arrisca a respondre, hi ha tants factors…

Analitzem la situació d’aquell dia en concret:

- Per una banda, te’n vas a dormir a l’estiu a un lloc clàssic d’acampada, suposadament transitat d’escaldors.

- Però ja has comés el primer error, no hi havia gairebé ningú, com havies observat al bar del poble, inundat dels oriünds. Has oblidat que deurien ser-hi tots a Rodellar.

- Però llavors veus que no estàs exactament sol.

- Però només hi ha un altre grup a la punta.

- Pero has pujat en furgo.

- Però hi dorms en tenda.

- Però el company de tenda no ronca.

- Però llavors, hi arriba una caravana.

- Però es posa a l’altra punta.

- Però té un gos.

- Però no hi ha més gossos.

Idílic, no???

El que va succeïr realment:

1. Els de l’extrem esquerre fan una fiestuki amb la seva música i tot el que es requereix.
2. Un dels 2 colegues de la furgo, situada just a la dreta, roncava a més no poder. Ho deixarem en l’anonimat per què entre d’altres coses no se sap qui va ser, aquest és un misteri encara sense resoldre.
3. I entre tant xivarri, el gos, que evidentment dormia fora de la caravana de la dreta del tot, era un cadell i no parava de bordar. I es aquí quan un se n'adona de la presència del gos.

NOTA: Per dreta o esquerra s’hi enten la mateixa en funció de la persona estirada en posició supina (abans d’adormir-me, per què llavors és molt probable que tal i com anava acabés de boca terrossa, canviant totalment les referències donades…)

Encara no tens la resposta a la pregunta? doncs la sol.lució ja la tens

i) Recordes? qui s’havia trincat l’ampolla de vi???

ii) Ara bé, si la resposta te la dóna el company de tenda, que no ronca (però igual jo sí), dorm tocant a la banda de la fugo, i com es pot deduir evidentment no ha vegut gaire vi, …. Doncs, aquí el factor limitant no són les meves roncades, per què és evident que algú que fa alegrement conya sobre el tema sap que no ronca pràcticament mai, encara que bufi una mica en situacions extremes, com ara pot ser l’alcohol. De totes maneres, això ja no és relevant degut als altres factors, i us podeu imaginar la seva cara al dematí següent….

iii) Però si encara has estat més al cas, i te n’has adonat que hi ha 2 companys més a la furgo, i que cap d’ells va acusar a l’altre i no es va esclarir mai qui dels 2 roncava, això vol dir que no estarien desperts….

Per concloure:

La resposta és que en una situació al.leatòria multifactorial de variables infinites i independents, el 75% de la població normal (evidentment nosaltres) ha aconseguit dormir, el 50% de manera natural i l’altre 25% restant a causa del efectes de les drogues d'abús.

Ara, l’altre 25%, que es pot considerar població sana, per què se sap que dormir sí que dorm en condicions normals… aquest no ha pogut dormir com a resposta a factors externs o ambientals.

NOTA: Dades extretes de les entrevistes realitzades al dia següent als participants de l’estudi.

L’intèrval de confiança és el del ± 14% (v/v), que és altet tenint en compte que hem suposat que IC = gradació del vi, en aquest cas vinillo de la casa. És que feia una calor… i dic això per què tot té una explicació:

I ara la notícia del dia!!! Seria algo així com que ”El cambio climático proporciona pelotazos más baratos” Toma Ya!!!!

D’altra banda, és una cosa molt evident. Però clar, mai m’haviat aturat a analitzar els efectes del canvi climàtic sobre els productes de consum bàsic i les seves repercusions en l’economia mileurista:

+ sol -> + sucre -> + fermentació -> + OH = " Pelotazos en menos tiempo "

Uf, vale, pels fans del sudoku…

Si encara no has tingut prou, sempre pots dedicar-te a pensar no només en les diposicions dels ocupants de la tenda (a quin costat del llit vam dormir) sino fins i tot fer el croquis de la ubicació de tots els camperos, i la orientació (posició de la porta) de la tenda respecte a la vall. També s'hi pot deduir.