11/9/09

LA VENTAFOCS

Aquest relat no parla ni de ventar, ni de focs, ni de bombers... tot i que hagués estat possible per què hi estava envoltada.


Bé, aquesta setmana estava bastant rallada, així que he acceptat anar al Secretivo només per distreure'm.


Arribo la primera i allà hi havien dos escaladors provant una via. Sigui per quedar bé o per fer algo mentres descansaven entre pegues els nois s'ofereixen a assegurar-me. XDDDD, ara ric, però se't queda una cara d'idiota quan saps perfectament que no li tibaràs ni en top-rope, arggg.... Amb la cara vermella els hi dic que no cal no... que de seguida arribaran els meus colegues i que (ho reconec) no puc fer res allà. 


I llavors arriba un altre i m'ofereixo a assegurar-lo. Però em diu que no portava material. Vaig deixar córrer el tema per si no s'enrefiava de mi assegurant-lo. Resulta que esperàvem als mateixos... S'hi posen a escalar i fins i tot petats de l'entreno li tiben com uns bous. I jo tossuda, que vull provar la via del costat, per què no potser gaire pitjor que l'anterior. Je. Al final em vaig arrossegar per dues vies sense dignitat.


El moment més petardo del dia el vaig tenir, però, quan se'm va ocórrer baixar correns amb les meves inseparables xancles de més de 10 anys per aquell sector, total només era un minut. Les pobres van dir prou definitivament. I llavors va passar lo esperat. 


Us deixo una imatge del moment. 


No m'hi he pogut resistir, je. Interessant web, per cert, la del peu de foto, d'on ha sortit.


Exactament la meva pose pero sense tant glamour. Tota plena de polsim i amb la dignitat que havia passat de tocar terra a escombrar-lo directament, ara ja estava tan bruta com un escura-xemeneies. A totes aquestes, sento que se m'acosten pel camí, però per sort era el gos de l'amic, que m'olorava mentres jo estava al mig del camí amb tan artística pose fent l'espagart. Tot i així m'ho vaig passar molt bé. 


Per cert, ara he de trobar un lloc digne per les meves xancles, que companyes com aquestes em costarà molt tornar-les a trobar.

2 comentaris:

  1. :D ohh, hauria sigut divertit veure lostia jaja. Res, vagin mb les vacancetes eh, i animat si dius q tas ralladeta! Ens veiem aviat!

    ahhh la vane diu que les "teva" mai es trenquen,...eren teva oi? veus com es trenquen vane!! jaja

    ResponElimina
  2. El guarrazo va ser ni més ni menys que per no voler-me ficar les Teva. Les meves tenen 1 any, així que haurem d'esperar 9 més per saber si almenys són igual de bones que les pobres que vaig rematar, que no només no eren Teva si no que a més només agafaven el peu per la tirilla entre els dos dits.

    ResponElimina

Últims comentaris

Potser no els veiem però estan entre nosaltres

VIDEOS

Minut 3:11