DRAC GOS

Diuen que la natura és sabia.

Quant més la estudio menys la entenc...

Digue'm tú per què la manera controlada per l'ésser humà de treure's la ressaca és precisament bebent, quan el primer glop es creua a la gola.... I digue'm per què també la manera de treure's forçadament les agulletes és matxacant-te els mateixos músculs amb agulletes una i una altra vegada, fins que deixi de fer mal...

El cas és que un diumenge qualsevol, amb ressaca, agulletes i havent-hi escalat fins a la sacietat durant la setmana, amb la pell cremada pel sol, les mans resseques i amb esquerdes, i amb una son de por, vet aquí que accepto quedar per escalar.

El Casi em proposa fer una vieta, equipada i amb bona crítica. Per què no em pugui empenedir em ve a recollir a casa. Pujo a la furgo i anem a fer un cafè a l'Anna.

Ja anem a unes hores d'afluència minoritària i esperem allà, mirant de reull The Center of the Universe, que el sol deixi d'apretar a la paret.

Al final, incoscients i avorrits, després d'haver desestimat de fer la Miranda de Can Jorba per aproximar-nos al nostre destí, decidim fer El Joc de l'Oca; cosa que d'altra banda em feia gràcia per què mai l'havia fet. JA JA JA Quina gràcia que em fa ara... doncs a plena solana amb ressaca amassada i amb agulletes prèvies no és la opció més intel·ligent.

Però aquest va ser el cas, i em vaig trobar a peu de via ja a l'ombra emmarada en suor.

Detectem el burí ronyós inicial de la Drac Gos; una via de 100 m amb 4 llargs, totalment equipada amb parabolts (menys el primer, jeje) i altament recomanable, de continuïtat i disfrutona.

Em disposo a fer el primer llarg, que és fi, principalment a l'inici per lo polit de la paret per les crescudes de l'aigua passant entre la canal del Joc de l'Oca. Tot i així, és un llarg molt curt de V+ que es deixa fer bé amb bon canto a la secció més alta del llarg.

Primera R

El següent llarg el fa el Casi i és el 6a+ amb una secció de bavaresa amb molt bon canto tot el llarg i potser el pas tonto es trobaria a la sortida de la bavaresa, just abans de la R.

jejej, no pot ser tan dur aquest 6a+ si em fa una foto mentres puja...

En aquest llarg vaig haver d'apretar degut a la picabaralla amb una aranya pel mateix forat... Vaig guanyar, però amb la conseqüent mossegada al dit. Diria que és aquest moment el que surt a la foto feta des de la segona R, just a sobre de la laja amb bavaresa.

El tercer llarg, tot i que diuen 25 m a mi em sembla més curt, cantassos altre cop.

Al quart llarg el Casi arriba arriba a la última reunió, amb un que altre alejillo alegre però és un llarg senzill.

I a partir de la última R encaro cap a l'arbre pi i allà muntem d'una corda que hi ha un ràpel molt curt i caminem fins a la Paret Mur... impressionant...

Retorn amb vistes pel Camí dels Francesos.

De la via val a dir que és molt disfrutona, de bastanta continuïtat i molt recomanable.

I ara la ressenya:

Drac gos Montserrat - Montserrat Sud - Agulla de Can Jorba Dificultat: 6a+, MD Dificultat màxima obligada: V+ Recorregut: 100m Oberturista i any: D. Aloy i P. Ridao; 1993 Horari: 2h Orientació: Est Material: 10 cintes exprés. Observacions: Via equipada amb parabolts sobre roca excel·lent. Una bona opció pot ser escalar primer alguna via de la Miranda de Can Jorba i després fer la Drac gos, així reduïm bastant l'aproximació i completem el dia. Aproximació: Des de Can Jorba seguir el camí que porta al "Joc de l'Oca". Pugem pel Joc de l'Oca remuntant cordes fixes i cadenes. La via comença bastant amunt de la canal, després de superar un tronc sec i una corda fixa de pocs metres. El primer seguro és un burí, però més amunt es veu un ristra de parabolts. Aquesta aproximació és bastant dura, remuntant les cordes i cadenes se't queden els braços com els d'en Popeye. Una bona opció pot ser escalar una via de la Miranda de Can Jorba, pujar fins al cim de l'Agulla de Can Jorba i després fer la via Drac gos (el descens des del cim de l'agulla fins a peu de via és molt ràpid). Descens: Des del cim de l'Agulla de Can Jorba fem un ràpel de 15 metres per l'aresta nord. Baixem a peu fins al torrent i després remuntem el torrent fins a trobar un camí que surt a mà dreta (indicació coll de l'Ajaguda). Pugem fins dalt el coll i baixem per l'altre costat fins a trobar una pista. La seguim a mà dreta i en pocs metres arribem a Can Jorba. Data d'ascenció: 09/03/2008 Informació proporcionada per: ressenya

ressenya.net