Se m’ha acudit muntar un mercadillo desinteressat al meu blog. El que vulgui que contacti amb mi per muntar la secció i penjar el seu anunci.
Tot això m’ha vingut al cap després d’observar que l’escalada estava estimulant-me la Síndrome de Diogenes. Al final he posat a la venda la taula multipreses que mai penjaré i uns peus de gat que mai m’entraran.
El resultat ha estat el següent, la taula ja està venuda, però he hagut de sometre’m als capricis del comprador (el client sempre té la raó) i instal.lar-me Google Earth a les tantes de la nit. Quina gana... i tot compaginant-ho amb el meu sopar.
[He tenido un déjà vu y no he podido evitar recrear esta imagen (....)]
Osti, que si me despisto ni ceno!
Míralo como mueve su ruedecita, no está contento el tío ni ná.
Aj, tota una experiència, el comprador què caxondo... Atenció al comentari:
P.S: permet-me una conya, si vens també uns gats del 41 perquè et van petits... o ets una hobbit o un tros de dona...
I la meva resposta:
el contrari i ara ha de conviure amb el seu immens cap. Així que som gairebé perfectes......respecte a lo de tros de dona, els meus pares em van començar pels peus i es van quedar sense matèria primera per la resta. Al David de Miguel Angel li va passar
I els gats que venc són de PM. Em van molar molt i durant una temporada els vaig portar inclús un cop recautxutats els habituals, fins que (y Dios sabe que lo intenté) els callos se'm van posar com el cul d'un mandril i vaig haver d'aparcar-los. Gairebé un any després encara tinc secueles...
La última paraula:
...El que deia... ets un hòbbit...
(Al final el tio va resultar ser un caxondo de la òstia, me mondo amb la correspondència...)
Doncs bé, la resposta de les semblances a la que m’he compromés a l’inici de l’article (cossos esculturals).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada