El dissabte torno al Faraó de Baix, al Columpi, després de fer uns pucheritos sensibleros. Qualsevol sector em sembla millor que Can Jorba per tal de no arrossegar-me.
Ajá! els hi han agradat molt les vies. Si és que.. ja sé el que em dic... que no me chupo el dedo!
Les vies que s'han provat avui són (segons ressenyes kpujo):
13 Sestao 0 Baracaldo 6
14 Boicot
15 Zíngaros
16 Torerillo al ruedo
17 Antonio
18 Insubmissió
19 Amnistia
Passo de la Boicot i la seva inflada de braços. Escalfo amb Sestao 0 Baracaldo 6 (la tenia de 6b, però a les ressenyes he vist ara que està de 6b+). Encadenada per fi.
Després provo els dos 6b+ a la dreta. Insubmissió, de bon canto, el trec a vista i el de l’esquerra (Antonio), també l'encadeno però ja l’havia provat una altra vegada. Aquest potser una mica menys de canto i amb un pas que potser costa llegir. Aquí és quan he reconegut la via, però no per on anava el pas (...).
Passo de la Boicot i la seva inflada de braços. Escalfo amb Sestao 0 Baracaldo 6 (la tenia de 6b, però a les ressenyes he vist ara que està de 6b+). Encadenada per fi.
Després provo els dos 6b+ a la dreta. Insubmissió, de bon canto, el trec a vista i el de l’esquerra (Antonio), també l'encadeno però ja l’havia provat una altra vegada. Aquest potser una mica menys de canto i amb un pas que potser costa llegir. Aquí és quan he reconegut la via, però no per on anava el pas (...).
A continuació el 6c/6c+ (segons ressenya) de l’esquerra (Torerillo al ruedo), em sembla prou assequible, però em penjo amb les mans glaçades i em fan mal els cantos, que tampoc no són tan dolents. Aquesta la deixo per un altre dia amb més temperatura. Potser és la que menys m'ha agradat.
I per terminar el 6c+ de la dreta (Amnistia). Si no em costa anar de segona, només falta que em donguin una empenta. Em recomana el company que millor li faci un top per què els seguros allunyen i l’entrada és molt fina. Em poso el casc i m’hi fico de totes formes de primera després de sentir en conya que no pujarà a muntar-me la... argfff...#$!"%@)/#!!&%!!!!
Em fa por el monodit/bidit de l'inici pel fred.Trec les 4 primeres xapes prou bé i cada cop s’hi posa menys dura. Ara només em queda aguantar la resta de xapes, però ja hi confio. Sobre la 6ena (crec) en el punt de més aleje, començo a estar exhausta i tot em sembla romo (em vaig encigalar i no ho sabia) i em queda un rebot per arribar al següent parabolt. Miro aball i efectivament massa distància per desgrimpar amb el seguro considerablement per sota dels meus peus. Tiro a munt, però primer em col.loco bé la corda, la qual amb el seu pes o per la línia la de la via em dóna l‘ empenta final.
I mentres m’hi arrambo a la paret...
vigila viGiLA VIGILAAAAA!!!
PILLAAA!!!!!!!!!!!!!
-Traski-
Efectivament, un vol guapo com feia temps que no tenia. Però no es queda aquí: cop al genoll i al dit. El del genoll l’identifico amb un blau i el del dit... sembla que no m’he fet res al polse esquerre a part d’un cop. Miro vermella de ràbia a dalt, pressionant la mà esquerra entre les cames. Quina ràbia... mentres em mossego l’índex de l’altra ma del mal apunt de marejar-me. Constato que no podré muntar la via mentres intento trepar recuperant corda, ja que detecto que no aconsegueixo agafar cap canto pel cop. Com pot ser tan important un dit que només serveix per fer pipa? El mal m’està pujant del canell al colze... Abaix... I a sobre el company l'ha d'acabar de muntar. Ja m'he d'empassar l'orgull un altre cop (...).
Les vies em general m'han semblat molt bones, hi tornaré. Penjo les ressenyes publicades al kpujo ja que les fotos encara no les he rebut.
Altres sectors del Faraó de Baix:
Pròximament:
En aquestes condicions hauré pogut escalar el diumenge següent? El que sí que us puc avançar és que porto tota la setmana amb el dit com un butifarrot i negre del blau i no he tingut ni forces per escriure.
La resposta aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada